No dispareu contra la química!

Portada nº 69 revista Mètode (UV). ‘No dispareu contra el pianista’, implorava un cartell als antics saloon de l’oest. Amb aquesta imatge d’intercanvi de bales, el químic i divulgador científic Xavier Duran proposa un ‘No dispareu contra la química!’ en tendes i envasos de molts productes per a evitar els atacs innecessaris a aquesta ciència bàsica. Perquè el màrqueting ha exalçat tot allò natural en contraposició a la química, quan aquesta –que no és un ingredient, sinó una ciència que estudia la matèria i les seues transformacions- també és part integrant de la natura i hi ha elements al medi que són letals…
La química té una gran responsabilitat en el deteriorament ambiental i problemes de salut, però, al mateix temps, els avanços en aquesta disciplina han incrementat els nivells de benestar de la nostra societat i ha esdevingut fonamental en línies de recerca com ara la farmacològica, la sanitària, els nous materials, la nanotecnologia, les energies renovables, la restauració ambiental, etc. Com diu Duran en ‘Molècules en acció. Del big bang als materials del futur”, editat per la Universitat Politècnica de Catalunya, “el fet que la química siga més beneficiosa que perjudicial depèn dels químics, dels industrials i dels dirigents, però també depèn, i molt, de tots nosaltres”.
Enguany es commemora l’Any Internacional de la Química. Mala cosa si ho hem de celebrar. Perquè, efectivament, la química no té bona premsa. José Pío Beltrán, el delegat del CSIC en la Comunitat Valenciana, lamentava al Club Diario Levante fa uns dies -en un debat organitzat pel Col·legi Oficial de Químics- que la química “ha quedat deslluiïda davant matèries com ara la biologia o la física, encara que la química és capaç d’explicar-tot, fins i tot, els processos biològics i físics”.
Una de les claus l’aportava Ricardo Miguel Burdeos, president de l’Associació Química i Mediambiental del sector químic de la Comunitat Valenciana (Quimacova) qui apuntava la necessitat d’enfortir les connexions entre la empresa i la investigació. Perquè aquest sector al territori autonòmic ha pogut encaixar la crisi perquè viu, sobretot, de l’exportació i aquesta activitat ha baixat entre un 1 i un 2%. Tot i això, està constituït per microempreses sense capacitat de disposar de departaments d’I+D+i. El mateix pirotècnic Vicent Caballer reclamava ajuda als científics adaptar els focs d’artifici a les noves normatives.
L’Any de la Química anima a la divulgació social d’aquesta ciència i convida a la reflexió. La revista ‘Mètode’ de la Universitat de València, de fet, dedica el seu número de primavera a analitzar l’evolució d’aquesta disciplina amb monogràfic central ‘Afinitats electives’ –títol inspirat en la novel·la de Goethe– coordinat per Antonio García Belmar i José Ramón Bertomeu Sánchez. Però aquesta commemoració també ha d’inspirar noves estratègies d’innovació perquè la indústria química i les universitats i els centres d’investigació públics troben aliances de progrés.